PROJECT 2 : GIVING ADVICE By- Neus & Gemma

listen to ‘Rosana and Fabio's phone conversation’ on audioBoom

PROJECT 1 : THE 90's

THE 90's

L’ALCOHOL I ELS JOVES

L’alcohol és una substància que modifica l’actitud i la forma de veure la realitat a aquell que el pren. Avui en dia quan li preguntes als adolescents que tenen pensat fer per la festa major del poble o ciutat en el que viuen, del primer del que parlen és de l’alcohol i del molt que disfruten patint els efectes d’aquest. A vegades està bé beure una copa quan se surt amb els amics i es té un grau de maduresa per saber quan has de dir “prou”, però no tothom sap beure i sap parar, i menys quan no es tenen ni els setze anys. Els joves s’ho prenen com un joc, però en realitat pot acabar sent una addicció que pot destruir el benestar d’una família.

Les conseqüències de l’alcohol es reflecteixen en la història del pare d’una noia. El seu pare tenia el costum de beure després de sortir de la feina, ell no n’era conscient però era addicte a aquella rutina. La mare va haver de separar les seves filles d’ell perquè no el veiessin sota els efectes de la beguda i quan la dona es pensava que no podia ser pitjor, van haver d’ingressar al pare per el gran problema que no estava superant. La mare i el pare es van divorciar i aquest es va passar quasi un any sense veure les seves filles ja que necessitava temps per recuperar-se. Actualment el pare ja no tasta ni una gota d’alcohol i la relació amb les seves filles és més forta que mai.

Com podeu observar aquest home ha vençut la dependència vers l’alcohol, però en la majoria dels casos no se supera i es per això que és millor controlar des del principi, que no lluitar quan ja ho has perdut tot.

LA VENTAFOCS

Situem-nos en un petit poble anomenat Woodbley. Als afores d’aquest, hi vivia una família rica de la que només va sobreviure la filla petita. La Sherezade al quedar-se orfe als tretze, va haver d’acceptar que la seva tieta i les seves dues cosines es traslladessin a la casa dels difunts pares. Malauradament la nena rebia un tracte irrespectuós, humiliant i poc habitual al que se li dóna a un familiar. La tractaven com si fos una esclava i no disposava de tots els drets que li pertocaven com a principal hereva de la casa i de tot el que hi havia dins. Per sort no se sentia del tot sola, sempre que necessitava desfogar-se, la Dafne l’escoltava. La Dafne era una de les filles de les dones de la neteja de la casa i, secretament, també era la novia de la Sherezade. El seu amor era tan sincer i tan pur que fins i tot donava esperança i fe al cor més trist i trencat.

Desgraciadament quan elles van fer els setze, el fill del rei també i aquest va demanar a totes les noies de la seva edat que es presentessin a la seva festa d’aniversari, però aquí la paraula demanar no admetia un no com a resposta, si no s’obeïa empresonaria a totes les noies que no hi haguessin anat. I això no és el que més va despertar la ràbia a Dafne i Sherezade, sinó que el poc agraciat príncep escolliria  una noia amb la que casar-se sense que aquesta pogués opinar. Aleshores les dues noies ben emprenyades van idear un pla per desfer-se del príncep i del rei, ja que aquest també va tenir aquesta idea per tenir descendència. Va arribar la nit de l’aniversari del príncep i les dues noies es van presentar amb les mudes més luxoses que van agafar dels armaris de les cosines de la Sherezade, però s’ha de dir que la Sherezade era la que més cridava l’atenció d’entre totes les adolescents. La seva pell fosca i brillant, els seus ulls marrons i grans, els seus llavis carnosos i el seu cabell tan voluminós va cridar l’atenció del príncep i aquest es va acostar a ella. L’innocent príncep va creure que totes les ximpleries que treia per la boca enamorarien a Sherezade. Mentrestant, Dafne va sortir del castell i es va ajuntar amb tot un grup de noies també indignades amb l’actitud del poder del poble. Primer van encarregar-se que el rei es quedés sense defensa i després es van dirigir sigil·losament cap a la cambra del rei. Aquest al veure totes aquelles dones armades entrant per la seva habitació va dir:

-          -Fora d’aquí! Hauríeu d’estar al gran saló desitjant que el meu fill us escollís, i deixeu les armes pels homes, que us fareu mal intentant imitar-nos.

Dafne enfurismada va aixecar la seva espasa i abans d’enfonsar-la l’arrogant i masclista cor del rei va pronunciar:

-         - I és ara que parlo en nom de totes les dones, podreix-te a l’infern!

Després de matar el rei, es van dirigir al gran saló on la festa encara no havia parat i Sherezade, al veure el senyal de Dafne va agafar pel coll al príncep i aquest va exclamar:

-          -Què fas estúpida?! Qui et creus que ets per agafar el teu futur home pel coll?! T’apallissaré com mai ho han fet, a veure si així aprens a respectar un home.

-        -Pel que es veu no te n’adones del que passa, t’has quedat sol, ja no tens pare que et protegeixi de totes les atrocitats que has arribat a cometre. A més, creus que sóc idiota? Com vols enamorar a una noia amb totes les ximpleries que m’has arribat a dir? De debò has cregut que fent-me sentir com si fos dèbil i tu el meu protector, em conquistaries? Amb això fas encara més fàstic. Per sort no t’haurem de suportar més. El teu càstig serà morir de gana i sol, no tornis mai més en aquest poble. –va afegir empenyent-lo cap a la porta.

Dafne i Sherezade van acabar sent reines de Woodbley. Tant homes com dones van ser pagats d’una manera equitativa, i van defensar i inculcar al poble la importància que tenen les dones vers al món. Però això sí, sempre admetent que també necessitem els homes i donant-los també la importància que es mereixen. 

EL MEU VIATGE

El curs passat em van assignar el projecte Comènius com a optativa. El motiu pel que vaig escollir-la va ser per millorar el meu anglès i perquè s’organitzava una trobada a Polònia en la qual diferents estudiants de 5 països europeus hi anaven. Vaig tenir molta sort que m’escollissin ja que només escollien gent amb un nivell mitjanament bo d’anglès.

Després de molt esperar, el dia d’anar-nos va arribar. La Sara, la Mariona, la Clara, els dos professors que ens acompanyaven i jo ens dirigíem cap a l’aeroport. Vam fer escala a Berlín i finalment vam arribar a Polònia. Un cop vam aterrar, ja hi havia un autocar esperant-nos per adreçar-nos cap a Slupia. Si no recordo malament, era la una de la matinada quan ens vam reunir al Roman Czerneki Secondary School amb les famílies que ens acollien. Vaig tenir molta sort ja que la que em va pertocar va ser molt agradable. La setmana que vaig viure va ser molt diferent i especial, plena de moments inoblidables. Un d’aquests moments se situa a Auschwitz quan ens van ensenyar les sabates de tota la gent que va ser assassinada en els crematoris. Aquella nit quasi be no vaig dormir.

Sempre recordaré aquest viatge amb molta nostàlgia.

EN BUSCA DE UN MUNDO MEJOR

Hace dos semanas que estoy a salvo, pero ahora me percato de que tengo otra guerra que ganar ya que perder a tu familia es igual a que te explote una bomba en el corazón. Todo me recuerda a ellos. No hay día que pase que no me sienta misérrima y doliente.

 Aún recuerdo el almizcle a cadáveres y cenizas provocadas por las bombas, hasta se podía oler el miedo y la tristeza. Mi hermana, mi tío y yo nos despertábamos cada día sin saber si sería el último. Había días tranquilos en los que no estallaba ninguna bomba por nuestro barrio, suena bastante irónico que esa fuera nuestra definición de tranquilidad pero en esas circunstancias, más no se podía pedir. Mi cabeza no olvida aquel día. Una bomba inició nuestra huida. Salimos de nuestro refugio sobre las siete de la mañana, todos nuestros vecinos corrían sin rumbo pero con la misma intención, salvarse. Inertes los cuerpos yacían en los pavimentos y formaban una de las imágenes más dantescas que podrá sostener mi memoria. Conseguimos salir de la ciudad pero un soldado del ejército enemigo nos siguió y sin pensárselo dos veces, disparó con el objetivo de matar a quien fuere. Oí como dos cuerpos se desplomaban al suelo y al no escuchar los sollozos de mi hermana pequeña, ni la respiración entrecortada y rápida de mi tío, supe que los había perdido para siempre. Me derrumbé, toda mi vida  pasó ante mis ojos, y al abrirlos me vi reflejada en un espejo, sentí como la adrenalina recorría todo mi cuerpo, por fin logré ponerme en pie, respiré hondo y observé. Me pareció ver un espejismo, cerré los ojos y los volví a abrir y el helicóptero que me salvaría la vida aún estaba ahí, sin dudarlo ni un instante subí y me dejé llevar por todo lo que necesitaba mi cuerpo, un descanso.

MALES QUE TIENEN REMEDIO

Mi nombre es Rebeca García y represento a una ONG llamada Salvar Vidas (SALVI). Nuestro equipo y algunos voluntarios que se han presentado para ofrecer ayuda nos encontramos ahora en un lugar en el que la vida no se asemeja a la buena vida que vivimos nosotros, por lo tanto nos percatamos de lo afortunados que somos. La magnitud del terremoto que ha provocado estragos desde el pasado miércoles en Turquía es superior a 7,5 en la escala de Richter. Este terremoto ha causado la destrucción de muchos hogares y de edificios públicos, demasiados niños divagan solos, aterrorizados, sin una familia que los cuide y sin vivienda para que al menos no se vean forzados a sentir el frío de la noche en la calle.

El 5% de los habitantes del país padecen malaria, que se transmite por la picadura de un mosquito. Este porcentaje de la población, para dejar de sufrir los síntomas de la enfermedad (altas fiebres, escalofríos, sudoración, vómitos, diarrea y dolor en los músculos), será tratada con fármacos mezclados con artemisina. También se han manifestado casos de gripe aviar, concretamente el otro 5% de los turcos se ven afectados por esta enfermedad infecciosa que afecta principalmente a las aves pero que tiene suficiente potencial para infectar a mamíferos. Para tratar esta gripe se usan los antivirales inhibidores de la neuraminidasa (oseltamivir y zanamivir), aunque también existen vacunas. Finalmente también tenemos que comentar los diferentes casos de esquistomatosis y diferentes infecciones parasitarias que hemos observado. El 2% de la población las sufren  a causa de haberse bañado en ríos o lagos contaminados.

Mi equipo y yo coincidimos en que se necesita más personal médico. También escaseamos de voluntarios para que se encarguen de los huérfanos. Los científicos están desarrollando la vacuna que nos falta para tratar a los infectados. Solicitamos permiso para trasladar a España  a todos aquellos que han sido heridos gravemente y que necesitan atención médica constante y especial, y para  que todos los menores de edad que se hallan sin familia dispongan de la opción de poder llamar hogar a uno de nuestros orfanatos o centros de acogida.

AN ANECDOTE ONE OF YOUR GRANDPARENTS USED TO TELL YOU

Yesterday my granddaughter came to my home and she said that she felt like listening an anecdote about my teenage years and I explained her how I met my first and only love, her grandpa.

I was with my cousins in ‘’La Plaça Major’’ celebrating a town’s party. It was in July, if my memory serves me right. We were having a good time and laughing a lot and then started to sound a slow song. Everybody had a couple to dance but I did not and then I realized a handsome boy was gazing at me, he smiled and he came:

-          Hi, my name is Paco! – He said.

-          Hi, I’m Carmen – I answered.

-          Nice to meet you Carmen, did you know that you are the most gorgeous girl my eyes have ever seen?

-          There’s no need to scoff on me. If you want to ask me to dance you can say that, I’m going to accept. – And we laughed.

It was so romantic. We were talking and dancing all the night. Now he isn’t here with us, but I still love him like the first day.

COMPOSITON : OPTION 2

Dear Fabio,

I’ve got a problem. Three months ago I started going out with Tobias. He’s so sweet…and obviously, he’s very HOT. He’s smart and he always helps me when I am in trouble. He sees me as the strong woman inside me. To sum up, he’s perfect J!

But here comes the bombshell: my ex Peeta sent me an email last week asking me to meet him. He says he needs to talk because he’s “lost”. As you know, I was so deeply in love with Peeta before being in love with Tobias! Peeta and I were together for one year.

So I’m scared to meet Peeta because I had loved him very much and I don’t know if I still have feelings for him. What do you think, should I meet Peeta or not? And, if you think I should, should I take the risk and tell it to Tobias, or should I keep the secret? HELP ME!!

Bye XOXO,

Rosana.